Lunes, 28 Noviembre 2011 10:03

El procés d'envelliment

En el mon desenvolupat, la major part de la població espera viure fins una edat avançada, però la incògnita sempre és, en quines condicions?

Hom desitja arribar en un estat físic i psíquic que ens permeti tenir autonomia  i ser independents per a poder realitzar les accions que sempre hem fet : menjar, vestir-nos, caminar, gestionar els diners...  responsabilitzar-nos en definitiva de la nostra vida.

De fet és molt probable que conservem les nostres facultats fins als darrers anys de la nostra vida, però caldrà tenir consideració una sèrie d’aspectes per a aconseguir-ho.

Si revisem la història...

...constatarem que la nostra expectativa, és a dir, la esperança de vida, ha canviat moltíssim. A principis de la era cristiana i fins prop de l’edat mitjana els homes no superaven els 45 anys i les dones morien entre els 30 i els 40 anys. A principis del segle XX  encara es mantenien unes edats semblants tot i que la esperança de vida de les dones havia augmentat una mica, gràcies en una part important a la millora assistencial en els parts, causa principal de mort en les etapes anteriors.

En els finals del segle XX i principis del XXI hem passat a una esperança de vida de més de 85 anys en els dones i 78 en els homes.


Quins han estat els factors que han provocat aquest canvi?

És evident que els avenços en la medicina, la cirurgia, la farmacologia, l’aparició de les vacunes, el descobriment de la penicil·lina i altres antibiòtics, la millora en la nutrició ...han sigut els màxims responsables.

La disminució de la taxa de mortalitat  ha estat i està molt relacionada amb el control de les malalties agudes i també de les cròniques.  En èpoques anteriors un pacient amb un procés pneumònic, per exemple, sovint moria com a conseqüència de no poder superar la malaltia.

Però un dels reptes per a aquest segle és el control de les malalties cròniques responsables de l’augment de la discapacitat a mida que fa més anys que es va iniciar el procés d’infermetat i conseqüentment responsable de passar de ser autònom a presentar dependència parcial i posteriorment total .

Quines son aquestes malalties cròniques que poc a poc ens van invalidant?

  • Càncer.
  • Malalties cardiovasculars (hipertensió arterial, cardiopaties..).
  • Malalties cerebrovasculars (ictus, hemorràgies...).
  • Diabetis.
  • Patologia osteomuscular (artrosis, osteoporosis...).
  • Malalties respiratòries.
  • Malalties mentals.
  • Malalties neurològiques (demència, parkinson...).
Hi ha un 70% de  persones de més de 65-70 anys que presenten algun d’aquests problemes crònics, i d’ aquests la meitat aproximadament tenen més d’un procés d’infermetat.

Per a valorar el grau de salut funcional, és a dir,  l’autonomia o dependència, ens fixarem amb la capacitat per a realitzar les activitats bàsiques i les instrumentals de la vida diària. A mida que la malaltia crònica avança, i en funció de quina sigui, perdrem la possibilitat de menjar, vestir-nos, fer-nos la higiene, aixecar-nos de la cadira, etc., o bé perdrem la capacitat per a gestionar la nostra medicació, els diners, trucar per telèfon entre d’altres. Aquí serà necessari la col·laboració familiar actuant com a cuidadors no professionals.

Mentre es tingui suficient autonomia, es podrà continuar vivint en el mateix domicili, però si la malaltia empitjora i en funció del tipus de complicacions que es presentin, potser s’ hauran  d’eliminar barreres arquitectòniques, reacondicionar els espais físics i fins i tot pot ser que es necessiti ajuda al domicili per part de personal qualificat.

Dissortadament, en el procés de la malaltia l’habitual i lògic és l’empitjorament i com a resultat, la pèrdua progressiva de l’autonomia personal.  Arribat a determinat punt, la única opció viable serà ingressar en un centre residencial on personal sanitari s’encarregarà de realitzar tot allò que el pacient ja no pot fer.

Els cuidadors seran els seus ulls i les seves mans i quan es necessiti,  l’infermer, el fisioterapeuta, l’educador, el psicòleg i el metge col·laboraran junts per a arribar el màxim de lluny que es pugui per a recuperar les funcions malmeses o perdudes.

Caldrà tenir cura en triar el lloc més idoni per a les seves característiques personals i mèdiques, entenent que a totes les residències es dona un bon nivell de qualitat assistencial, però que cadascuna d’ellas pot tenir més afinitat per un determinat perfil de pacient.

En definitiva es tractarà de donar QUALITAT a la vida que li resti al  pacient i fins l’últim alè.


Dra. Caterina Calvet Núm colegiada: 11930

 

¡Inauguración!

Residencia de ancianos para la tercera edad

Residencia El Caliu.

Precio:
Oferta de inauguración 1.600€.

Llámanos al teléfono:
93 636 05 78 o al 93 633 14 60 y te informaremos.

¿Quieres ver fotografías del centro? Haz una visita virtual

Visita virtual